Conversación con Álvaro Porro, (Comisionado de Economía Social y Alimentación del Ayuntamiento de Barcelona) y l’artista Marcel·lí Antúnez Roca, que presentarà el seu últim treball en format audiovisual El Árbol de la Comida en Xelistán. Un recorregut d’excessos que mostra el seu interès pel desenfrenament, la desmesura, la descomposició i la bacanal.

__

Quants de nosaltres sabem quin producte és local o de temporada, o com es va conrear? Quants de nosaltres sabem d’on ve el nostre menjar o quant va viatjar?

Quants poden realment permetre’s preocupar-es per les respostes a aquestes preguntes? Mentre milions de persones s’enfronten a la fam, un terç dels aliments a nivell mundial acaben en els abocadors.

La putrefacció d’aquests aliments emet metà, un gas d’efecte d’hivernacle encara més potent que el diòxid de carboni. El menjar no sols és el millor exemple de desigualtat, sinó que també contribueix a la crisi climàtica en més d’un sentit.

Una conversa pensada com un exercici col·lectiu, on parlar d’alimentació i del consum d’aquesta, serà la millor manera de parlar de política.

Comptarem amb la presència d’entitats municipals que ens respondran sobre polítiques d’alimentació de la ciutat de Barcelona i la transformació d’aquesta cap a models col·laboratius i sostenibles.

El Árbol de la Comida en Xelistán té dues branques: la Real i la Figurada, i cap de les dues es menja. De la branca Real sorgeixen tres branques: el Vestit, el Joc i l’Orgia. De la branca figurada brollen la Rondalla i la Farmacopea.

El vídeo mostra en la branca de la dreta aquelles obres que utilitzen el menjar com a forma de vestuari o amaniment, i la de l’esquerra, en la branca de l’extrem oposat, els resultats de la ingesta d’alguns fàrmacs i els seus efectes. El diagrama conté més de vint-i-cinc fruits, fragments de gairebé una vintena de treballs que van des de 1984 fins a 2015.

La proposta forma part de les activitats de SocialFestBcn que busca ser l’espai de trobada i el punt de sortida de maneres de «fer» per a «futurs sostenibles», i així restablir la nostra relació amb el nostre entorn i contribuir a un nou model de bioequilibri.